Logo

Història > Dècada 1968-1980 > Junta 1968-1971 / Antoni Carrau Rovira
Tornar a la pàgina anterior

Antoni Carrau Rovira

Junta 1968-1971

President Antoni Carrau Rovira
Equip Sr. Arimany
Sr. Gómez (Nitu)
Antoni Carrau Rovira
Junta 1968-1971
Antoni Carrau Rovira

Per començar cal imaginar-nos el Granollers de l’any 1968 i a un grapat de joves amb ganes d’emular les aventures del comandant Cousteau que una “tele” en blanc i negre ens mostrava.
Calia fer un curset de busseig amb escafandre autònoma i el lloc mes proper que oferia aquest servei era una secció del CRIS (Centre de Recuperació i Investigacions Submarines) que s’havia muntat a Sabadell.

El primer curset, doncs, es va fer a Sabadell i els alumnes vam tornar cap a casa amb un flamant carnet de “Buceador de 2ª clase” de la Comandància de marina expedit pel CRIS.
En aquell temps es permetia, d’una manera extraoficial, que els “Buceadores de 1ª clase” ajudessin als monitors i instructors en les tasques d’ensenyament pràctic als nous alumnes. Per tant a l’any següent ja tots teníem la nostra titulació de Bussejador de 1ª . No obstant, i per guanyar temps, ja especulàvem amb la possibilitat de muntar la nostra pròpia secció de busseig a l’empara de la piscina municipal que ,en aquell temps, presidia el Sr. Colomer.
Les converses, en les que hi va participar el Sr. Arimany, van donar els seus fruits i ens disposarem a organitzar la Junta de govern de la secció d’escafandrisme de la Piscina Municipal.

La primera reunió va tenir lloc a la casa de cultura Sant Francesc on es van determinar els càrrecs que cadascun dels vuit assistents tindríem en aquesta primera “legislatura”.

Es anecdòtic el fet de que al nomenar tresorer al Sr. Gómez (Nitu) es va dir que no podia ser que hi hagués un responsable de l’erari i cap diner, de manera que va sortir d’algun lloc una capsa de llumins i buscant per les butxaques, dues pessetes. “Ja hi ha tresorer i tresoreria Nitu, ara a administrar-ho bé”. I d’aqueta manera va néixer el primer llibre de comptes al nostre Club.

Cal esmentar també que, en les successives reunions de junta, el Sr. Arimany per raons personals, inherents a la seva feina de pediatre, no va poder assistir-hi, per la qual cosa es va confirmar al Sr. Carrau en la presidència , i al Sr. Arimany se’l va nomenar president honorífic. En aquesta mateixa reunió es va aprovar una quota per soci de 600 ptes anuals.

Encara que el CRIS de Barcelona ens va imposar la utilització del seu escut, en la secció de Granollers s’hi volia incloure una granota com a senyal d’identitat pròpia.

No gaire temps desprès la factoria NEMROD, s’instal·lava a Canovelles i es produirien contactes per mantenir relacions comercials que mai es varen poder portar a terme.

El desembre del 1968, per primera vegada la secció d’escafandrisme de Granollers participa en una competició amb aletes en la que ens representen els Srs Montserrat i Riu, tot i que els temps no van ser espectaculars, van permetre ocupar el tercer i quart lloc de la classificació i, lo que es més important, es va donar a conèixer el nom de Granollers en aquesta disciplina esportiva.

En aquells començaments, tots teníem prou clar que era d’importància capital difondre l’escafandrisme a nivell de ciutat i de comarca per sumar adeptes i engrandir el club. Conseqüentment, es van organitzar xerrades, passis de pel·lícules, articles setmanals als mitjans de comunicació i tota mena d’actes que despertessin interès, en els joves, per la pràctica de l’activitat.

Com a fruit de la difusió d’aquest esport, en poc temps es van anar incorporant altres socis, com a conseqüència del curset d’escafandrisme que es va fer al mes de maig. Els nous alumnes van significar una injecció d’idees i d’iniciatives. Les seves veus, en ocasions discrepants, ens van ensenyar el joc de governar escoltant a tothom, i això va ser enriquidor pel club. Calia conservar aquesta pràctica per higiene democràtica.

Fruit de les negociacions dels presidents dels clubs de l’Hospitalet, Granollers i Sabadell, es decideix la fundació d’una nova entitat que ens permeti segregar-nos de la tutela del CRIS i mancomunar-nos en una unió de submarinistes dels tres clubs sota un sol escut, però mantenint cada ciutat la seva independència. El nom ens el donava el propi esperit del canvi, Unió de Submarinistes UNISUB. El Sr. Buxó, en aquells moments president de Sabadell i ànima de la “maniobra” va ser en tot moment la persona que es va desdoblar, multiplicar i aplicar perquè sortís be l’aventura. Avui, vistos els resultats, podem dir amb orgull que va ser un gran encert i pensem que es de justícia fer palès el nostre agraïment per la seva tasca.
El 20 de juny de 1969 es produeix, doncs, un fet que marca de manera definitiva el nostre futur. En assemblea ordinària es decideix que el club passi, des d’aquell moment, a ser UNISUB GRANOLLERS i s’aprova la mascota que el Sr. Carrau va dissenyar en el seu dia.
A partir d’aquí els articles, que fa el que subscriu, titulats “Nuestro mundo bajo las aguas” i publicats regularment per la “Comarca Deportiva” donen una publicitat que es tradueix en altres articles del “Dicen” i del “Vallès” parlant de les activitats del nostre club. Això que, sense cap dubte, ens afavoreix, es tradueix en sol·licituds de persones, generalment procedents de la pesca submarina, per fer cursets d’escafandrisme. Per lliurar les noves titulacions s’organitza un sopar de gala pel dia 12 de juliol de 1969. Aquest es el primer sopar d’una llarga llista en la que hi eren convidats alcaldes i personalitats de l’esport i la política i que van tenir un gran ressò en tots els àmbits granollerins. Amb motiu d’aquestes ocasions es feia el lliurament d’un obsequi al soci representatiu, que s’escollia entre els que havien fet les millors tasques de recolzament, treball i difusió en el decurs de cada any.

Amb l’organització del 3er curset d’esca-fandrisme i el increment de nous socis, les reunions ja no son operatives i es decideix fer-les solament amb els membres de la junta. Es curiós que fins aquesta decisió totes les reunions de junta eren, de fet, assemblees en les que tots els socis tenien veu i vot i, per tant, les decisions eren vinculants. També, amb aquest increments de socis es van multiplicar els problemes d’enteniment amb el club natació.
Davant de les ingerències de la junta del Club Natació Granollers, en les decisions pròpies d’UNISUB, es va plantejar la possibilitat de deixar d’esser una secció d’aquell i independitzar-nos com a entitat. Aquesta circumstància juntament amb la de no constar com a club federat fa que aquesta decisió prengui cos i que ens donem un termini curt per solucionar el problema donant-nos uns estatuts propis. Això es produirà sota la presidència d’Agustí Prat.
En el decurs de l’any 1970 es crea la secció de pesca submarina i la comissió per a l’organització de gimcanes submarines, que creen molta expectació i contribueixen a que els joves s’animin a fer activitats subaquàtiques.

El 28 de gener de 1971, com a conseqüència de la dimissió, per motius de feina, del Sr. Carrau, es fa càrrec de la presidència d’UNISUB, el Sr. Agustí Prat. Tot i així, el Sr. Carrau no es desvincula del club i continua a la junta directiva com a vocal, fent totes aquelles tasques i dedicant-hi tot el temps que li permet la seva professió. El Sr. Carrau ha donat sempre un exemple de fidelitat i dedicació al club, que cal agrair públicament.

Darrer número per imprimir del nostra fulletó trimestral

Descarregar PDF

(Descarrega't els últims fulletons d'activitats)

Invitació per imprimir del XIX Saló de la Immersió 2018

Descarregar PDF

Si tens imatges d'alguna activitat, envia-les i les publicarem a la nostra galeria.

Àlbums fotogràfics

Darrer Cartell per imprimir del CEM Les Franqueses

Descarregar PDF

Unisub - Unió Subaquàtica de Granollers 2017
info@unisubgranollers.cat